 |
L' ENTREVISTA AL SR. RAMON CAMPRECIÓS
En l’espai d’entrevistes aquesta setmana em volgut entrevistar a un dels, deixeu-me dir, “culpables” que existeixi el Hoquei a Sant Just i com no el Hoquei Club Sant Just.
Ell es en Ramón Campreciós i Pujadas, un dels fundadors del Club, Neix a sant Just fà 83 anys, casat i pare de quatre fills, els dos nens Joan i Raimon que varen ser jugadors del Club i dues noies l’Anna Maria i la Isabel. Forma part d’una nissaga amb un gran pedigrí en el gremi dels estucadors de Catalunya i en el Mon del Hoquei, en aquests moments te dos nebots que juguen, un a Sant Just i l’altre a Molins, i un Besnebot jugant a Cornellà.
L’any 1959, any de la fundació del Club, es engrescat per el Sr. Fernando Leuthard i en Fidel Poll de la “Union Deportiva San Justo” per fer-se càrrec de la gestió del Club de Hoquei juntament amb Josep Maria Delgado i el mateix Fidel Poll, dins el club a fet de tot des de President de Junta a Entrenador, l’ant 1988 funda el Club Natació Sant Just.
Persona amb ganes de fer coses i amb moltes ganes d’explicar anècdotes, si el veieu per Sant Just no dubteu amb xerrar amb ells del Hoquei Santjustenc, en tenim molt ha aprendre de gent com ell.
Ens trobem a casa seva, indret mític que va ser la primera adreça oficial del Club i que apareix a força documentació, en rep amb els llibres del Hoquei sobre la taula i amb moltes ganes de xerrar.
1. - Quina Relació tenia vostè amb la “Penya Silenci”?
La Veritat es que cap, ells eren una colla d’amics que es reunien a l’Ateneu per fer coses i una d’elles va ser jugar a hoquei al pati del Roure de l’Ateneu, fins i tot els primers partits en lloc de pilota jugaven amb uns disc.
2. - Com va ser que el Sr. Fernando Leuthard, president de “La Union Deportiva San Justo” va pensar en vostè per portar el Hoquei?
La veritat es que no ho se.... jejeje, Jo anava cada diumenge a veure el meu germà jugar a la pista del Avenç a Esplugues i sempre m’agradava col·laborar, sembla ser que quan volien muntar l’equip a Sant Just es Sr. Fidel Poll li va dir al Sr. Fernando que ho portes Jo i com que no se dir que no, dons... cap allà que hi falta gent.
3. - Vostè ha estat president des de l’any 1959 fins el 1988, com va experimentar la modernitat del club i quina diferencia veu entre les dues dates?
La veritat es que els primers anys no vaig ser el president, ja que ho era el Sr. Fernando, Jo era juntament amb en Jose Maria Delgado podríem dir els encarregats o responsables de la Secció de Hoquei, sempre amb la col·laboració d’en Fidel Poll que era un dels que mes treballava. Portar el Club sempre ha estat molt fàcil, era el nostre caràcter de voler fre les coses, la nostre idea era tenir sempre un bon equip i que els demes equips aprenguessin el màxim d’ells, això si el bon equip no tenia com objectiu guanyar sino divertir-se però a sobre guanyaven. L’Objectiu es que tots fossin amics.
A mi m’agradava agafar un equip i entrenar-lo, encara que moltes vegades agafaven entrenadors i jo estava darrera i els altres equips els portava en Ramon Hidalgo ja que ell gaudia amb la base. Si em deixes t’explicaré una anècdota “No he sabut mai patinar”
4. - Com una persona que portava 29 anys presidint l’Hoquei a Sant Just, ho deixa i en lloc de descansar, juntament amb el Sr. Delgado funda el Club de Natació, fisn i tot sense tenir la piscina acabada?
Dons tot ve d’una reunió a l’Ajuntament on estava d’alcalde en Lluís Segura, al sortir em va dir: “ Ramon, ara que has deixat el Hoquei perquè no montes un Club de Natació a Sant just? ” i li vaig dir: “Som ‘hi” , a mi sempre m’ha agradat muntar coses i ens vàrem ajuntar amb en Josep Mª Delgado, en Josep Mateu i el Sebastià Domènech i el vàrem muntar i això que encara no teníem la piscina.
5. - A la vegada que President, també va ser entrenador d’alguns equips, que els hi transmetia als nanos a la pista?
Res!! Que volies que els hi digues si no sabia ni patinar!!! Els hi transmetia caràcter i sempre mirava els que mes en sabien i els feia servir perquè ensenyessin els altres, al final com tots eren amics tots aprenien i s’ho passaven be.
6. - L’Any 78, el Club està apunt de fusionar-se amb el RCD Espanyol, equip capdavanter al Hoquei d’aquella època, com es que no es va fer?
Uy!!! Teníem molt bona amistat amb l’Espanyol, ells jugaven a primera divisió nacional, nosaltres el que volíem fer era llogar-los la pista i amb els diners tenir mes recursos per els nostres nanos, però vàrem topar amb altres entitats que es van negar perquè deien que si ja de per si les pistes estaven plenes, no veien be que els hi lloguéssim la pista al Espanyol i no la poguessin fer servir els nanos del poble, la veritat es que mancaven hores de pista.
7. - Digui els tres millor jugadors de Hoquei del Sant Just de la seva època:
Antonio Caicedo (Que va jugar al St. Just, Barça i selecció Espanyola a mes d’entrenador del Club), Toni Sunet (St. Just) i Manel Hervás ( St. Just, Barça, Vilanova i selecció Espanyola).
8. - Millor Record:
Va ser a Alcoi, a la tornada de la eliminatòria per pujar a Primera Nacional, ens enfrontàvem al Alcoià i a casa havíem guanyat per un, l’equip el formaven Joan Roca i Antonio del Cerro (porters), Ezequiel Bellet “Zequi”, Toni Josa, Luis Valero, Dani Crespo, Ramon Bosch, Pere Bosch, Rafel Roca, tots procedent de l’antic Juvenil del Espanyol. Abans de començar varen venir tots a la tanca i em van mirar a la grada i en van preguntar: “Ramon Que Fotem???” ells volien guanyar, i els hi vaig dir Endavant!!! Van guanyar i es va pujar de categoria.
9. - Pitjor Record:
En el Hoquei?? Cap.
Ara m’agradaria que em definís a cinc persones que varen treballar per l’Hoquei a Sant Just amb vostè:
- Sr. Fernando Leuthard: Persona d’idees fixes i resultats rapits.
- Josep Maria Delgado: Molt Amics i de molts anys. Tenia un caràcter d’un home que vivia dels temps passats.
- Sebastià Domènech: Portava els números del Club i va treballar molt pel club.
- Ramon Hidalgo: Una Bellíssima persona, era com el Sebastià però amb idees.
Deixeu-me dir per acabar la entrevista, i ja assegut davant del ordinador, que m’ho he passat “pipa” realitzant-la i enriquint-me de les seves vivències tant de la historia de Sant Just com del Club, val a dir que més d’un dia m’havia entrenat a l’antiga Bonaigua i el que mes recordo es que quan ell era a la pista tenies que posar-hi ganes i corre de valent que sino....jejeje, em quedo amb dos frases que m’ha dit, una que diu que es del Sr. Fernando i l’altre d’ell:
Si no fas res, no t’equivoques, però si ho fas no tots estaran contents.
He tingut la Sort que no he tingut cap problema amb ningú.
Moltes Gràcies per aquests minuts Sr. Campreciós
Salut i Hoquei.
