Feia olor a dia gran. Després d’una jornada de germanor de club amb una calçotada i una prèvia que feia presagiar una gran tarda, el primer equip rebia un rival molt dur.
El partit era gairebé de vida o mort. La Penya del Vidre i la Bonaigua ho sabien: ambient de luxe. Una grada que recordava la Bonaigua de les grans ocasions i tota la confiança posada en els jugadors.
Els jugadors també van estar a l’alçada. L’equip va avançar-se en el marcador dues vegades i semblava que aquesta sí que seria la bona. Va tornar a sortir creu, un cop més. I ja van massa aquesta temporada.
Cada cop queden menys bales al carregador, però encara és possible. O lluitar fins al final o tirar la tovallola… mentre hi hagi bales, hi ha combat 💪🏼
Confiem. Avui, ara i SEMPRE 💛💙
